Quant parlem de televisió, de xiquets i també d'adolescents, les cadenes intenten oferir -segons el quadre d'intencions de cadascuna d'elles- una programació variada per tal d'atraure'ls, però mai sabem si és la més adient i, sobre tot, sempre es deixa de banda l'opinió dels propis usuaris d'aquest tipus d'espais: els xiquets. Tal volta, si els deixarem parlar ens sorprendrien amb el que ells voldrien vorer... és, en aquest cas, quan sorgeixen conceptes com el de la televisió educativa.
- Predomini del disseny didàctica sobre la televisió
- Seqüencials flexible
- L'existència de materials i mitjans complementaris
- Difusió prèvia de la temàtica i contingut a emetre
- Que es dirigeixi a un públic concret i predefinit.
El que es pretén amb aquest disseny és que les persones que no poden acudir a les aules convencionals, doncs puguen aconseguir els objectius proposats. Els seus continguts s’estructuren com els principis de la didàctica de cadascuna de les matèries, però a diferencia del mitjà, és a dir, s’han de tenir en conter una sèrie de característiques que han de complir aquest tipus de programes, per a que siguen sempre didàctics.
Per una altra banda, no podem oblidar un altre tipus de televisió, la televisió cultural. Aquesta es caracteritza bàsicament per presentar un contingut ampli i que té com a objectiu principal, la divulgació i l'entreteniment.
1 comentari:
Enhorabona per la feina feta! Continueu així!
Quina llàstima no haver pogut fer aquestes coses quan estudiava al Balmes!
Rubén Peris, ex-alumne.
Publica un comentari a l'entrada