Quant parlem de televisió, de xiquets i també d'adolescents, les cadenes intenten oferir -segons el quadre d'intencions de cadascuna d'elles- una programació variada per tal d'atraure'ls, però mai sabem si és la més adient i, sobre tot, sempre es deixa de banda l'opinió dels propis usuaris d'aquest tipus d'espais: els xiquets. Tal volta, si els deixarem parlar ens sorprendrien amb el que ells voldrien vorer... és, en aquest cas, quan sorgeixen conceptes com el de la televisió educativa.
Es tracta d'un tipus de emissions dins de la programació general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicació educativa i cultural, en les diferents modalitats de producció dels materials.
Contempla continguts d'interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, trànsit, economia, biologia, idiomes...). La televisió educativa tracta de incidir sobre la formació dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. Els elements propis d'una televisió educativa són:
- Predomini del disseny didàctica sobre la televisió
- Seqüencials flexible
- L'existència de materials i mitjans complementaris
- Difusió prèvia de la temàtica i contingut a emetre
- Que es dirigeixi a un públic concret i predefinit.
El que es pretén amb aquest disseny és que les persones que no poden acudir a les aules convencionals, doncs puguen aconseguir els objectius proposats. Els seus continguts s’estructuren com els principis de la didàctica de cadascuna de les matèries, però a diferencia del mitjà, és a dir, s’han de tenir en conter una sèrie de característiques que han de complir aquest tipus de programes, per a que siguen sempre didàctics.
Per una altra banda, no podem oblidar un altre tipus de televisió, la televisió cultural. Aquesta es caracteritza bàsicament per presentar un contingut ampli i que té com a objectiu principal, la divulgació i l'entreteniment.
.JPG)
